Oñati és un poble del País Basc d'uns 12 000 Ha amb una indústria lleugera important, la seva universitat és del 1548 i va ser fundada per un prohome de la ciutat que es codejava amb la monarquia del moment (Carles I d'Espanya).
En aquest envejable context hem estat 3 dies amb prehistoriadors i geoarqueòlegs dels dos vessants dels Pirineus. L'objectiu de la trobada que s'efectua any si any no fou el d'aproximar-nos a la problemàtica de la permeabilitat del massís muntanyenc durant la darrera glaciació coincidint amb el Paleolític superior.
La Fundació ha posat el seu granet de sorra amb la presentació d'una comunicació relativa a l'efecte dels canvis climàtics globals i les cultures prehistòriques a Andorra, concretament entre 32 i 18 mil anys abraçant el Gravetià, el Solutrià, l'Aurinyacià i el Magdalenià, en els redescoberts cicles P que són canvis climatics sobtats de curta durada i duració de 4500 anys.
Esperem que en un futur es puguin relacionar els jaciments arqueològis del vessant nord dels Pirineus i els del sud.
La degradació i fins i tot destrucció de les selves intertropicals pot tenir efectes sobre el clima a escala planetària. Encara que les selves pluvials dels tròpics representen tan sols un 7% de la superfície terrestre, el seu paper com a regulador de la màquina climàtica del planeta és decisiu. En conseqüència, podem creure que en el canvi climàtic actual hi té un paper més o menys rellevant el conjunt de processos que, promoguts per l’ésser humà, condueixen a una alteració d’aquestes forests pluvials intertropicals.
En l’escrit que presentem a continuació és el nostre propòsit de realitzar una anàlisi comparativa temporal de la precipitació al Pirineu andorrà. Concretament, volem comparar, per a l’estació meteorològica de la central hidroelèctrica de FEDA, situada a 1.135 m d’altitud, les característiques de la precipitació anual i estacional del trentenni 1994-2023 amb les dels períodes, també de trenta anys, immediatament anteriors, o sigui, el 1934-1963 i el 1964-1993.
Ahir 24 de gener 2024 a la seu de la SGAE (Societat General d'Autors i Editors) es va presentar l'obra "Àrida i Lluminosa" del compositor català Jordi Rossinyol, inspirada en l'obra del Geòleg Marcel Chevalier.
Ja ha sortit l'article sobre els treballs de prospecció del subsòl que hem fet aquests darrers anys al Parc Nacional de Guadarrama (Madrid), i que han consistit en determinar el funcionament d'una porció de vessant que canvia de forma segons la estació de l'any.
Pàgina 1 de 18