A Andorra, tenim dos tipus de roureda, la roureda de roure de fulla gran, més humida i que cerca els indrets especialment frescals de les obagues, i la roureda de roure martinenc, més seca. Les dues agrupacions vegetals es formen, preferentment, sobre sòls pobres en carbonats i constitueixen boscos climàcics o primaris dins de l’estatge montà andorrà dels caducifolis.
El fet glacial quaternari o plistocè fou una realitat marginal o perifèrica en els sectors sud-occidentals d’Andorra, on, a causa de la pèrdua d’altitud dels edificis muntanyosos, el glacialisme pràcticament no va deixar empremta (Gómez Ortiz, 1996).
Les brises de vall o ascendents, pròpies de les àrees amb una orografia fortament irregular i que tenen lloc particularment a les hores diürnes, sobretot de l’època càlida de l’any, en resposta a un escalfament més ràpid i més intens dels vessants respecte dels fons de vall, generen sovint nuvolades convectives importants en els flancs de les muntanyes.
La continentalitat tèrmica, o grau més o menys fort de contrast entre les temperatures registrades en un lloc o en una regió en diferents moments, cobra bastant rellevància a la conca andorrana del Valira pel que fa a les amplituds diàries del termòmetre, i també, en certa forma, pel que fa a les amplituds tèrmiques anuals.
Els senyals que emet la naturalesa (animals, plantes, insectes, olors, sensibilitat de malalts i de persones nervioses o els senyals emesos per la mateixa atmosfera i pel medi físic en general) constitueixen, moltes vegades, una manifestació inequívoca o pràcticament inequívoca del temps que farà a escala local. Han esdevingut des de sempre una eina valuosíssima de cara a la prognosi meteorològica local.
Si, per fer-ho senzill a l’ampli públic i als escolars, haguéssim de catalogar el clima de les valls andorranes del Valira entre un ventall de quatre possibilitats que inclogués les categories de clima marítim, de clima submarítim, de clima subcontinental i de clima continental, l’autor d’aquest text es decantaria per la categoria de clima subcontinental.
Moltes vegades, i sobretot en els mitjans de comunicació, quan es dona la informació meteorològica, es parla d’onada de fred siberiana per referir-se a qualsevol episodi de temperatures molt baixes, amb fred sever, que afecta la península Ibèrica.
El canvi climàtic ja està comportant a Andorra uns hiverns més suaus, menys freds, i uns estius més llargs, més secs i més càlids
Al Pirineu andorrà, una de les característiques més singulars de la precipitació que cau torrencialment durant les tempestes i els xàfecs d’estiu la constitueix el fet que, d’una manera predominant, aquesta precipitació té una duració breu.
Al document intitulat La formació de nuvolositat d’estancament a la cara nord dels Alps i dels Pirineus, de l’apartat Sabíeu que… ? Algunes qüestions de meteorologia i climatologia, del web www.pirineuandorra.net, havíem parlat, a més del cas de la serralada alpina, de les situacions d’estancament que afecten amb molta freqüència els aiguavessos septentrionals pirenaics quan hi incideixen masses d’aire humides de component nord, bàsicament del quart quadrant (nord-oest) i del nord.
Els dies 16 i 17 de juny del 2018 vaig efectuar un recorregut amb vehicle per terres del Pirineu properes a Andorra. El recorregut, que va iniciar-se dissabte al matí del dia 16 a Escaldes-Engordany (Principat d’Andorra), fou el següent: port d’Envalira – descens per la vall del riu Arieja fins a Foix – Saint-Girons – coll del Portet-d’Aspet – Saint-Béat – Viella – túnel de Viella – el Pont de Suert – coll de la Creu de Perves – la Pobla de Segur – Collegats – Sort – port del Cantó – la Seu d’Urgell – Andorra.
Pàgina 1 de 2
