Article sobre els darrers cicles glacial-interglacial (al vessant S del Pirineu) amb datacions per luminescència (OSL) i C14 amb nous dipòsits glacials i la revisió de dipòsits anteriors.
Aquest estudi liderat per Valentí Turu de la Fundació Marcel Chevalier (FMC) ha necessitat un treball de quasi deu anys i la suma de nombrosos investigadors d'arreu, especialistes en aquesta temàtica. Les metodologies de datació emprades han estat la luminescència estimulada òpticament (OSL) que mesura l'energia emmagatzemada en un sediment després de la seva darrera exposició a la llum solar, i el C14.
Els diferents dipòsits analitzats es varen formar durant 6 intervals glacials diferenciats:
1) Un penúltim cicle glacial durant el MIS 6 (Marine isotope stage) a més de 160 ka (milers d'anys) amb les terrasses glaciofluvials més antigues.
2) Un avenç glacial primerenc dins ja del darrer cicle glacial cap al MIS 5d (97 ka) seguit per un retrocés al llarg del MIS 5c (91 ka).
3) L'extensió màxima dins el darrer cicle glacial (LMIE) es produeix cap als 74 ka durant el MIS 4.
4) Es produeix un important retrocés de les glaceres cap a les seves capçaleres durant la segona meitat del MIS 3 (amb posterioritat a 39 ka).
5) Durant la transició entre el MIS 3 i el MIS 2, les fluctuacions glacials no arriben en els seus màxims al màxim assolit durant el LMIE (punt 3).
6) Durant el darrer màxim glacial general (LGM) al Pirineu meridional, aquest s'inicia cap als 26 ka, quedant les seves morrenes a alguns km del LMIE i en algunes zones (Pirineu Oriental) es fusionen amb les del LMIE (arribant a una extensió similar).
Dins la llista de llocs amb dipòsits glacials els següents han estat de nou estudiats i interpretats: Sant Mamés, Llestui, Vilaller (Noguera Ribagorçana), Sort-Bressui (Noguera Pallaresa), Segudet, la Ginebrosa, Santa Coloma, la Margineda i Sant Julià de Lòria (Valls del Valira) i Adrall, Sanavastre i Ur- Llaurar (Alt Segre-Cerdanya).
