La calor sensible i la calor latent de l’aire són les dues formes de transferència d’energia que tenen lloc durant la convecció.
Imatge de Valentí Turu (27 de març 2011)
La calor sensible és la que hom pot mesurar amb el termòmetre i es transfereix directament mitjançant elevació i mescla de l’aire escalfat, encara que també pot ser traspassada per conducció (Barry i Chorley, 1985).
La calor latent és la calor absorbida o despresa quan es produeix un canvi d’estat en l’aigua (Martín-Vide, 1991). Quan l’aigua passa a l’estat de vapor per evaporació es requereix calor. Aquesta calor, que rep el nom de calor latent de vaporització, és extreta –robada– de la superfície calenta per l’aigua que s’evapora i és transferida a l’aire (Martín-Vide, 1991). Igualment es requereix calor quan el gel es fon, i aquesta calor s’anomena calor latent de fusió. Quan el vapor es condensa en l’atmosfera o quan es congela un líquid s’allibera la mateixa quantitat de calor que l’emprada en el moment de l’evaporació o de la fusió a la mateixa temperatura.
El fet que les calors latents de l’aigua resultin molt elevades explica per què l’aigua que constantment s’està evaporant (absorbint calor) o condensant (alliberant-ne) en l’atmosfera tingui uns efectes tan transcendents sobre les condicions del temps i del clima (Llaugé, 1986).
Bibliografia
- BARRY, R. G. i CHORLEY, R. J. (1985). Atmósfera, tiempo y clima. Barcelona: Ediciones Omega.
- LLAUGÉ, F. (1986). Iniciación a la Meteorología. Barcelona: Marcombo.
- MARTÍN VIDE, J. (1991). Fundamentos de climatología analítica. Espacios y sociedades, núm. 5. Madrid: Editorial Síntesis.
(document creat i pujat a la xarxa l'abril del 2004)
Joan Estrada
Geògraf i climatòleg