Un calendari climàtic pot definir-se com un tipus de calendari en el qual queda reflectida l’evolució, al llarg de l’any, de les condicions atmosfèriques que, deduïdes d’un període llarg d’observacions, resulten dominants.
Reflecteix, per tant, períodes de l’any que generalment són freds, o càlids, o bé termomètricament normals, que són plujosos o bé secs o bé mitjans des del punt de vista pluviomètric. El calendari climàtic també ha rebut el nom, tradicionalment, de calendari del pagès, ja que la constatació de les condicions del temps atmosfèric que són climàticament característiques en cada període de l’any ha esdevingut i fins i tot esdevé encara actualment una eina molt útil per als camperols a fi de poder realitzar una planificació de les tasques agrícoles.
Avui dia, amb la popularització de la cultura del lleure, una cultura lligada a un turisme de masses en el qual una població bàsicament urbana cerca el contacte amb la natura com a forma d’esbargiment i/o de relaxació, els calendaris climàtics adquireixen una altra dimensió i un altre interès afegits: poden esdevenir una guia perquè l’home urbà planifiqui els seus dies festius o de vacances quan vol fer activitats a l’aire lliure.
Una altra utilitat important d’aquests calendaris és la planificació del reg de jardins; i se’n poden enumerar moltes més que aquí no esmentarem.
Com hem indicat, els calendaris climàtics reflecteixen pautes habituals preponderants del temps atmosfèric en el decurs de l’any. Si diem, per exemple, que al voltant de la data de Sant Martí (11 de novembre) es produeix un període d’uns dies de bonança dins la tardor (Estiuet de Sant Martí), és perquè es constata que aquest episodi de bon temps no manca a la seva cita bona part dels anys.
Podem confeccionar un calendari climàtic o calendari del pagès prou rigorós a partir, senzillament, d’un banc de dades de temperatura i de precipitació. Tan sols cal que les dades tinguin una amplitud temporal suficientment llarga (hom estima que es requereix un mínim de trenta anys de dades per obtenir uns valors significatius des del punt de vista climàtic; fins i tot, l’Organització Meteorològica Mundial assenyala que en climatologia el més idoni és treballar amb trentennis).
En el cas del Principat d’Andorra, la confecció d’un calendari climàtic és perfectament realitzable. Per exemple, podem utilitzar les dades de l’estació meteorològica de la central hidroelèctrica de FEDA (1.135 m d’altitud) provinents de l’arxiu meteorològic del Govern d’Andorra, i treballar amb quatre paràmetres:
- Temperatura mitjana diària
- Temperatura mitjana de màximes diària
- Temperatura mitjana de mínimes diària
- Precipitació mitjana diària
Les passes que cal seguir per obtenir aquests valors mitjans són les següents:
- En primer lloc es calculen les mitjanes de cada dia de l’any. Per exemple, la mitjana de l’1 de gener, la del 2 de gener, la del 3 de gener, fins al 31 de desembre, referent als paràmetres de temperatura mitjana, temperatura mitjana de màximes, temperatura mitjana de mínimes i precipitació mitjana.
Si es decideix de treballar amb una sèrie de dades relativament curta (per exemple de 30 anys), el cas singular del 29 de febrer es soluciona eliminant aquest dia o assignant-li la mitjana que se n’obtingui (trobada lògicament amb força menys dades que la resta de dies) o, en el cas de variables freqüencials, com el nombre de dies plujosos, amb la freqüència relativa al nombre de dies observats. Per exemple, si en un trentenni hi ha set dates 29 de febrer, tres de les quals van ser plujoses, s’assignarà un valor de 12,9 dies de pluja (3×30/7).
- Una vegada obtingut el que són pròpiament les mitjanes diàries, es calculen les anomenades mitjanes mòbils centrades, per a cadascun d’aquests quatre paràmetres en qüestió. Es poden utilitzar, per exemple, mitjanes mòbils centrades de 5 en 5 dies. Què vol dir això. Això vol dir que, per a l’obtenció de la mitjana aritmètica corresponent, es pren el valor mitjà d’un dia central i els valors mitjans dels dos dies immediatament anteriors i dels dos immediatament posteriors a aquest dia central. És a dir, en total intervenen cinc valors.
La mitjana mòbil centrada de 5 en 5 dies de l’1 de gener és la mitjana dels valors mitjans dels dies 30 i 31 de desembre, 1, 2 i 3 de gener. La mitjana mòbil centrada de 5 en 5 dies del 2 de gener és la que resulta de calcular el valor mitjà de les mitjanes dels dies 31 de desembre, 1, 2, 3 i 4 de gener.
Com es pot veure, es tracta de mitjanes que es van movent amb valors que s’encavalquen. Per això reben el nom de mitjanes mòbils.
El càlcul de les mitjanes mòbils centrades suavitza les fluctuacions i facilita la lectura de les dades.
- Per visualitzar millor les dades obtingudes, es procedeix finalment a l’elaboració d’un gràfic. En l’eix horitzontal d’aquest gràfic s’hi assenyalen els dies de l’any. Mitjançant dos eixos verticals, s’indiquen en un d’ells les temperatures i en l’altre les precipitacions, a partir d’unes escales graduades. Tot seguit s’hi representen les mitjanes mòbils centrades per als quatre paràmetres presos en consideració. Les mitjanes mòbils centrades de la precipitació poden indicar-se per mitjà de barres verticals, que tinguin una alçada proporcional al valor de la precipitació. Les mitjanes referents als tres paràmetres de la temperatura es poden unir, un cop situades en el gràfic, amb corbes, una per a cada paràmetre. Tota aquesta informació gràfica ha de permetre d’interpretar esdeveniments com:
- Períodes de l’any climàticament càlids
- Períodes de l’any climàticament freds
- Períodes de glaçades intenses
- Evolució de l’amplitud tèrmica diària (diferència entre la temperatura mitjana de màximes diària i la temperatura mitjana de mínimes diària) al llarg de l’any
- Períodes climàticament plujosos
- Períodes climàticament secs o poc plujosos
L’adopció d’una escala temporal de resolució diària per elaborar els calendaris climàtics permet de veure quins són els diferents períodes climàtics de l’any i destacar-ne les singularitats. Amb una resolució mensual, aquesta percepció pot quedar amagada. De fet, els mesos no són altra cosa que divisions temporals arbitràries, les quals, sovint, només ofereixen una visió grosso modo de les variacions climàtiques intraanuals.
Actualment, els càlculs que hom ha de realitzar per arribar a l’obtenció dels valors indicats en aquest text es veuen molt facilitats amb l’ús d’un programa Excel. Tan sols cal introduir les dades inicials en taules tipus Excel i tot seguit calcular les mitjanes i les mitjanes mòbils.
Document creat i pujat a la xarxa el gener del 2013 i actualitzat
Joan Estrada
Geògraf i climatòleg