UNA VISIÓ PERSONAL DE LA GOTA FREDA QUE AFECTA EL SUD-EST DE LA PENÍNSULA IBÈRICA

Pocs fenòmens meteorològics són tan astoradors com la gota freda, gota d’aire fred o dana (depressió aïllada en els nivells alts) que, preferentment a la tardor, afecta la part sud-oriental de la península Ibèrica, una de les àrees més critiques de la façana mediterrània espanyola quant a la virulència que pot assolir el fenomen en qüestió.

 

Riu Valira d’Orient al seu pas per Ransol 21 d’agost 2018 (imatge Valentí Turu)
Riu Valira d’Orient al seu pas per Ransol 21 d’agost 2018 (imatge Valentí Turu)

En àrees litorals o properes al litoral de Múrcia i d’Alacant, per exemple, el cel pot cobrir-se relativament en poca estona amb cumulonimbus potents sota els quals es fa una foscor premonitòria. No triga gaire a desencadenar-se la tempesta i el temporal desfermat de pluja violenta, que cau del cel a galledes, amb autèntica profusió d’aparat elèctric intens (llamps, llampecs, trons).

La gent del lloc o que, venint de fora, viu un fenomen com aquest experimenta una sensació en el cos i en l’ànim que, sense allunyar-se, diríem, del neguit autèntic, sembla anunciar-los, de ben a prop, la fi del món, l’apocalipsi, per la força amb què s’abaten els elements de la natura.

 

Riu Valira d’Orient al seu pas per Ransol 21 d’agost 2018 (imatge Valentí Turu)
Riu Valira d’Orient al seu pas per Ransol 21 d’agost 2018 (imatge Valentí Turu)

La situació dura tan sols, moltes vegades, unes poques hores, fins i tot uns pocs minuts. Després les forces de la natura s’aplaquen i torna la calma absoluta, amb un cel que torna a ser radiant i amb un sol que pot escalfar de nou, ja que la insolació es mantindrà segurament intensa, com correspon habitualment a unes àrees del terç sud peninsular. Només resten les conseqüències, freqüentment catastròfiques i traumàtiques, del temporal d’aigua intempestiu i desfermat.

Podran passar dies, setmanes i fins i tot sovint mesos abans no torni a donar-se un fenomen com la gota freda.

L’espectacle brutal i eixordador de la gota freda mediterrània deixa sovint sense paraules els visitants procedents del nord d’Europa que, per primer cop, arriben a les costes del llevant de la península Ibèrica i el descobreixen, acostumats, en els seus països d’origen, als ambients de pluges generalment fines i continuades.

Fins i tot els ambients de cel moltes vegades ombrívol i amenaçador dels mars agitats del nord, que sempre ens recorden l’esforç inesgotable dels braus mariners escandinaus, habituats al mal temps, als vents forts i a l’onatge, són superats en visions esfereïdores de la naturalesa per la puntual però violenta gota freda del sud-est espanyol.

 

(document creat i pujat a la xarxa el gener del 2020 i actualitzat)
Joan Estrada
Geògraf i climatòleg