La Fundació Marcel Chevalier publica les conclusions d'un model matemàtic desenvolupat per l'enginyer Jordi Deu que pronostica per al 2 de juny la fi de la pandèmia i vaticina que el 15 del mateix mes serà la data "aproximada" que Andorra es podrà considerar "lliure de Covid-19".
Atenció: el que Deu prediu és que "al voltant" del 2 de juny s'acabaran els "nous contagis" de l'onada actual de Covid-19. Un dia abans del que pronosticava a finals d'abril la Universitat de Singapur. I el que passarà en la data "aproximada" del 15 de juny és que es podrà considerar curat l'últim cas positiu, però encara es produiran casos "residuals". És important fer notar, remarca Deu, "que això no significa que s'hagi eradicat la pandèmia, perquè quedaran casos que caldrà seguir i aïllar amb els seus contactes cada cop que es detectin, però la resta de la població ja es podrà desconfinar i tornar a fer vida normal, sempre molt vigilants dels eventuals nous rebrots." Amb una dvertència final: "Tot el que he dit no es complirà només que hi hagi un rebrot per un descontrol dels contagiosos, per petit que sigui."
I quina diferència hi ha entre un país "lliure" de Covid-19 i un altre en què la malaltia hagi estat eradicada? Deixem-li la paraula a Deu: "Una malaltia està eradicada quan deixa oficialment d'existir, com va passar amb la verola, que des del 1980 ja no existeix. En canvi, amb el terme lliure de Covid em vull referir al fet que matemàticament els individus malalts son tan pocs que tendeixen a zero. Arribat a aquest punt, els models epidemiològics ja no funcionen, es col·lapsen, no serveixen per detectar l'evolució dels contagiats, especialment si estan controlats mitjançant un seguiment per part de les autoritats sanitàries. La malaltia està llavors sota control".
Doncs en aquest punt és on preveu arribar el 15 de juny. Com a mínim, aquestes són les molt prometedores conclusions del model anomenat IRAHUCID Cov-19 desenvolupat per Deu, enginyer agrònom que va consagrar les tres setmanes d'aïllament "total" a l'inici de la pandèmia a predir-ne el comportament aplicant-hi la modelització de fenòmens naturals -la hidrologia torrencial i la climatologia- a què ha dedicat tres decennis de trajectòria professional. Es tractava, diu, de buscar la pautes matemàtiques i estadístiques de la malaltia. Primer ho va intentar amb el nombre d'infectats, de recuperats i de difunts, i com els resultats de les prediccions s'ajustaven prou a la realitat -només havia de comprovar-ho amb les dades reals que el ministeri de Salut publica diàriament- es va atrevir també a pronosticar els hospitalitzats i els ingressats a l'UCI.
De fet, s'hi ajustaven tant que eren fins i tot més afinats que el gran model de referència, que és l'elaborat pel prestigiós Institut Robert Koch de Berlín. L'última predicció, en fi, i la que sosté que el 2 de juny s'acabarà la pandèmia, està efectuada a partir de les dades disponibles el 27 d'abril. I en aquella data, Deu predeia que el 5 de maig hi hauria a Andorra 199 casos actius i 531 recuperats, i que s'haurien registrat 45 defuncions. Les dades fetes públiques el 5 de maig per Salut eren quasi clavades; 191 casos actius, 514 curats i 46 víctimes mortals. Un marge d'error que oscil·la entre l'1 i el 3%, i que només es dispara en el cas dels malalts hospitalitzats i ingressats a l'UCI: Deu predeia que serien 26 i onze, respectivament; a l'hora de la veritat les dades van ser encara millors: 18 i nou.
Prevenir rebrots, i saber com actuar
La predicció del 2 de juny coincideix efectivament amb la de la Universitat de Singapur, tot i que la institucuo asiàtica -adverteix Deu- ha actualitzat recentment la data, del dia 3 al 4 de juny. Diferències que s'expliquen perquè es tracta de models epidemiològics que treballen amb hipòtesis diferents. Però això mateix dona "certa versemblança" a aquesta data, opina. Ara bé, que quedi clar que és "sempre" una data "orientativa", setmana amunt o avall "i si tot continua com estem en la situació actual, amb bona reacció de la pandèmia a les primerres mesures d'obertura". Més que una data exacta, és un valor de referència i que, atenció, "difícilment s'escurçarà": "Anirem d'aquí en endavant, ja que amb l'obertura, el risc de contagi no pot sinó incrementar-se. No obstant això, no comparteixo el criteri que els investigadors de Singapur utilitzen per definir la fi de la pandèmia. Ells consideren que la pandèmia acabarà amb els últims contagis. Jo crec que s'ha de tenir en compte el moment que aquests contagis ja estaran recuperats, i això és el que el model em pronostica per als volts del 15 de juny."
Vist l'escepticisme, quan no la hilaritat, amb què deu dies enrere va ser rebut el model de Singapur, Deu surt en defensa de la fiabilitat d'aquestes prediccions: admet que són, de fet, futurologia, i que enlloc està escrit que s'hagin de complir al peu de la lletra -com adverteixen els banquers, diu, "rendiments passats no garanteixen rendiments futurs..."- i adverteix el gran serveu que li ha fet per començar a ell: "Ha estat un entreteniment durant la quarentena, i m'ha permés sentir-me útil tot i estar confinat." Però a més d'aquest funció d'autoajuda, un model com aquest serveix per demostrar que un virus com la Covid-19 "segueix les pautes de comportament epidemiològiques establertes per les equacions diferencials que en governen el procès". Per dir-ho de forma planera: el desviament respecte a aquestes tendències s'ha d'interpretar, explica Deu, "com fruit d'una relació causa-efecte que, si es pot quantificar, ens serà de molta utilitat per noves onades d'infecció.. I en posa un exemple: "He pogut detectar quina és la nostra taxa d'infecció incial, sense mesures de distanciament ni d'aïllament, amb el virus campant lliurement, i quantificar com es va anar reduint aquesta taxa d'infecció a cada mesura de control implementada. Ens diu, per resumir, l'efecte d'aquestes mesures."
Aquesta fotografia del passat i sobretot del futur que estableixen els models permete saber com podria afectar la retirada de les mesures de distanciament, aïllament i d'higiene en la corba epidemiològica. I això, adverteix de nou, "en el pitjor dels casos, perquè hi haurà hagut una corba d'aprenentatge en la població que es mantindrà durant força temps (rentat de mans, distanciament, etcètera)". I ha servit també per comprovar l'eficàcia d'haver estès l'us de les mascaretes a la població, "molt superior al que cabia esperar a l'inici de l'adopció de la mesura. Ara ja sabem que són imprescindibles, i molt probablement els nostres governants faran en el futur el necessari per tenir-ne estocs disponibles."
En definitiva, conclou, "els models, amb prou experiència prèvia -com es el cas de la grip- serveixen a les autoritats sanitàries per predir les necessitats assistencials de la població i planificar-se amb anticipació. Ara el que cal és anar-los validant i que cada cop siguin més fiables i útils per a la presa anticipada de decisions."
Font: Diari d'Andorra (07/05/2020)