Aquesta és la pregunta que el ciutadà Jordi Deu, de professió enginyer, ha posat sobre la palestra. Efectivament, durant els dies de confinament i en l’enyorança de la llibertat que tots ens ha mancat, aquest ciutadà ha estat traginant números i models de predicció per fer-nos arribar que:

Sense pràcticament mesures, la progressió de la pandèmia no era lineal, si no exponencial: un dia 10, al dia següent 20, al tercer 40 .... però això ja ho sabíem.

En el moment que es prenen les mesures de confinament total la taxa d’infecció s’ha rebaixat un 70%. Més o menys ja sabíem que quiets a casa era la millor de les mesures, ara sabem com de bé ha estat fer-ho.

El fet d’incorporar posteriorment la mesura de portar mascareta ha reduït un 30% més els possibles casos de contagi. Això ja no n’estàvem del tot segurs, però ara tenim quantificat com de bé va fer el que ens recomanen les autoritats sanitàries.

Pel que fa al temps de reacció, han estat necessaris 13 dies per detectar l’efecte del tancament de les famílies a casa. Bé, és una mica el que sempre hem sentit parlar dels 15 dies per saber si un està o no infectat.

El dia que s’assoleix el pic de la pandèmia a Andorra fou el 10 d’abril, assolint un total de 504-503 casos actius. De fet les primeres estimacions a l’inici de la pandèmia es parlava d’uns 400 infectats per Andorra, i ja es pensava que si això era així se superava la capacitat d’atenció hospitalària. Ens ha anat d’un pèl, però sort en tingut del tancament de fronteres.

No s’observa cap efecte atribuïble al tractament amb H A (hidroxicloroquina azitromicina, inici el 25/03/20). Això sí que no ho sabíem, per contra hem estat els conillets d’índies d’una medicació que no és innòcua i això ens hauria de fer reflexionar respecte a possibles assaigs clínics a la nostra població.

Però tornem a la pregunta inicial, el model SIR-X (Made In Germany) de l’Institut Robert Koch de Berlín, de referència pel Govern, què no pronostica? No pronostica més enllà de 6 dies vista. I què no pronostica el model SUDT (Made In Singapur)? Quan Andorra es pugui considerar lliure de la malaltia. I això ho fa el model IRAHUCID (Made In Andorra)? Doncs, sí.

El model Infectats Recuperats Actius Hospitalitzats UCI i Defuncions IRAHUCID utilitza una metodologia que no fan servir els models epidemiològics convencionals quan hi ha informació insuficient i/o esbiaixada, ja sigui per errors o per desviacions pervassives de l’operador. És un mètode propi de l’enginyeria aplicada als fenòmens naturals on sovint manquen dades. Aquesta aportació del seu autor i col·laboradors és una gran oportunitat pel país, del quin sovint deixa als seus científics a l’abast d’institucions estrangeres. Potser és hora de pensar que el futur del País no està en el Circ-du-Solei i més en els seus recursos humans.

Què ens diu el model IRAHUCID? Doncs que els casos de nous contagis terminen el 2 de juny (el SUDT el 3 de Juny), i que Andorra serà lliure de coronavirus el 15 de Juny (el SUDT no ho pronostica).

Per què ha de servir l’IRAHUCID? Per veure com afecten les polítiques sociosanitàries i econòmiques. Si a l’inici de juny no estem molt per sota dels 100 infectats és que hi ha alguna cosa que ha fallat. La població pot llavors adoptar per compte propi mesures més restrictives per la seva salvaguarda.

Què ens ensenya el IRAHUCID? Una societat amb recursos UCI suficients, sense sobresaturació i consegüent desatenció, el model detecta que la supervivència dels pacients de Covid-19 que entren a la UCI és del 70%. Aquesta és una dada pel futur.

El que està clar és que sense suport institucional un bon producte pot no tenir utilitat, i crec que se li ha de donar. Gràcies Jordi Deu i gràcies David Domingo per la iniciativa.

Font: Altaveu (07/05/2020)