Entrevista a Gerard Remolins (ReGiraRocs) després de la primera campanya arqueològica a la Balma del Llunci (Encamp, Andorra)
Des de la FMC hem volgut ampliar la informació sobre la primera campanya arqueològica duta a terme a la Balma del Llunci. Per això aquests dies de finals d'estiu hem contactat amb en Gerard Remolins, de l'empresa RegiraRocs, responsable de la campanya. Agrupades les preguntes en cinc temes, aquestes són les respostes d'en Gerard que ens aporten informació directa i extensa sobre els treballs realitzats.
1. A on es troba el jaciment de la Balma del Llunci? – La Balma del Llunci es situa al marge dret del riu Valira d'Orient al seu pas per la urbanització Valira Nova, molt proper al nucli de Vila (Parròquia d'Encamp). La balma es troba a 1250 m just sota l'espadat rocós del Roc de l'Oral (1307 m). El terreny és abrupte sent el millor accés des de la urbanització la Cabeca cap al vessant rocós del Roc de l'Oral fins a trobar un replà a sota la mateixa Balma del Llunci des d’on surt el camí per pujar-hi.
2. Quin ha estat el motiu específic que ha permès abordar la seva excavació? – La petició d'excavació de ReGiraRocs sorgeix a demanda de la societat gestora Arbres de la Tardor (urbanització la Cabeca) a partir d'un conveni previ amb el Ministeri de Cultura (Govern d'Andorra) per realitzar una intervenció arqueològica, un sondeig per conèixer les característiques del jaciment. Tot i que la Balma del Llunci es troba en terrenys comunals, els treballs d'urbanització a la zona van obligar a instal·lar xarxes protectores al vessant molt properes al jaciment. L'objectiu per nosaltres, a l'inici de l'excavació, era avaluar el potencial arqueològic real del jaciment. De fet, sabíem d'una primera visita a la zona realitzada per Pere Canturri (als anys 60 del segle passat) a on mitjançant un petit sondeig va recollir fragments de ceràmica llisa (que va atribuir al Neolític) i clastes de pissarra retallades. Aquesta intervenció primerenca va permetre catalogar a la Balma del Llunci com a "bé d'interès cultural" dins la Llei de Patrimoni Cultural d'Andorra. La intervenció d’enguany la vàrem plantejar amb un sondeig ampli (4x4 m) fins assolir el llit rocós a la mateixa zona on creiem que en Pere Canturri havia excavat per poder valorar l'estratigrafia alterada a la primera intervenció, restituir la informació perduda en aquell moment, conèixer la potència sedimentària del jaciment i establir les diferents fases cronològiques i tipològiques d’us.
3. Com heu encarat una excavació d'aquest tipus en quan a equip i mètodes? – La intervenció s'ha planificat seguint la metodologia de camp clàssica dels jaciments prehistòrics (amb un registre minuciós on tots els elements són coordenats en X, Y i Z) com al jaciment de la Balma de la Margineda donat que ambdós presenten característiques similars (morfologia de l'abric, proximitat al riu, possible ocupació prehistòrica, etc.) i amb un equip de 2-3 arqueòlegs i una microsedimentologa c. De fet, a la Balma del Llunci cerquem nivells mesolítics, situats en la transició entre els darrers caçadors-recol·lectors (cap als 10.000 anys abans de Crist) i els primers agricultors-ramaders. Hem preparat l'excavació amb cura i amb una resolució de registre màxima quadriculant tot l’espai intervingut. En profunditat hem seguit una doble aproximació, per una banda amb el mètode Harris-Candini, que consisteix en aixecar de forma inversa els estrats, aquells que es puguin identificar clarament. Per altra, si no trobem estrats ben delimitats, apliquem el mètode de talles arbitràries de 10 cm, permeten individualitzar els nivells en aquells estrats no definits, poden així, amb el màxim rigor i cura possible, identificar i registrar tots els materials a extreure tot coneixent el seu context i correspondència horitzontal amb altres elements estructurals o mobles. Per altra banda, tot el sediment extret s'ha garbellat de forma manual per tal d'evitar la mínima pèrdua d'informació. Al mateix temps s'ha realitzat el registre digital en 3D de cada nivell i de cada talla juntament amb el seu posicionament precís mitjançant coordenades (amb GPS diferencial) i la localització de cada troballa, nivell i estructura que anàvem documentant.
4. Com ha anat la primera campanya al Llunci, quin balanç en feu?, treballs i primeres troballes – La primera campanya ha anat bé, però no s'ha assolit l'objectiu d'arribar al llit rocós, el basament de la balma, que ens hauria permès disposar d'una visió transversal de totes les capes i processos sedimentaris succeïts. La causa ha estat la situació de nombrosos blocs dins el sediment (caiguts des de la visera de la balma). Alguns s'han pogut extreure, però altres, els que sobrepassaven els límits del sondeig, si els llevàvem posàvem en perill els nivells encara no excavats. Hem arribat als 1,5-2,0 m de fondària i encara resten nivells intactes a sota. El jaciment és "molt agraït", de manual des del punt de vista sedimentològic, i s'han pogut documentar tots els nivells estratigràfics de forma clara. Per contra el contingut obtingut en aquesta primera intervenció és pobre amb poques evidències mobles, sols pissarres retallades (tapadores), fragments ceràmics (un recipient complet) que poden ser medievals. També vàries estructures com "forats de pal" i estructures de combustió excavades a la calcreta i al paleosòl. Els diferents "fogars" o estructures de combustió i restes de fauna consumida trobats a diferents nivells ens indiquen una ocupació reiterada en el temps a la balma. De moment no es pot datar cap nivell, ja que no hem trobat "fòssils directors" que ho permetin i caldrà esperar a l'estudi posterior de les mostres mitjançant la caracterització de la ceràmica trobada i la realització de proves de C14 sobre les restes de fauna recuperada en els diferents nivells. Un cop finalitzada la primera campanya de camp ara estem treballant en dos aspectes concrets; a) el processament de tota la informació digital amb més de 30 3D relatius als diferents nivells estratigràfics i estructures trobades; i b) els materials recuperats s'estan netejant i classificant per al seu estudi, les restes de fauna seleccionades s'enviaran ara al CSIC (Consell Superior de Investigacions Científiques) perquè un arqueozooleg les caracteritzi i posteriorment puguin ser sotmeses a proves de C14. El procés és realitza en aquest ordre donat que la prova C14 és destructiva i no volem perdre el més mínim d'informació.
5. Com continuarà el projecte?, teniu previstes noves campanyes? – En els mesos vinents estarem centrats en els treballs comentats i en la redacció de la memòria de la primera campanya. Aquesta és acurada pel que fa al registre obtingut i a la interpretació de resultats. Volem esprémer al màxim les dades amb el focus centrat en la caracterització cronològica de les diferents ocupacions de la balma i els usos que se’n va fer. Calculem que al gener-22 tindrem tota la informació del laboratori i en aquell moment podrem plantejar com seguir. Pensant en futures intervencions des de ReGiraRocs voldríem tornar a obrir el jaciment en una segona campanya per tal d'arribar al nivell basal i poder obtenir la necessària visió transversal sencera que permeti l'avaluació completa del potencial del jaciment. Les característiques del jaciment, com hem comentat abans, són de "manual", amb una estratigrafia molt clara i uns elements fàcilment identificables. Això permetria dur-hi a terme camps de treballs oberts a tota la ciutadania i de formació per tal d’apropar a la societat el patrimoni en general i en particular motivar-la en la recerca l'arqueològica.