Es tracta d'un estudi pluridisciplinari i finançat pel Ministeri d'Educació i Competivitat d'Espanya, on intervenen geòlegs, geògrafs i biòlegs.
És el tercer article internacional dedicat al període de transició del darrer cicle glacial del Pleistocè superior cap a les condicions climàtiques del present interglacial (Holocè) a l'extrem occidental del sistema Ibèric Espanyol. Tot i això, encara resten per publicar un parell de treballs més, un que està en fase de revisió sobre senyals climàtiques d'acord amb la geoquímica i un segon exlusiu de l'Holocè.
En aquest treball, que es presenta a Quaternary Science Review, tracta sobre el registre pol·línic de la torbera de Navamuño (Serra de Béjar, Província de Salamanca), per observar els canvis que ha experimentat la vegetació al tram final del darrer cicle glacial. Aquest estudi posa en relleu l'existència de refugis de vegetació propers a la zona d'estudi, els quins van jugar un paper essencial en la recuperació de la flora a les acaballes de la darrera pitjor crisi climàtica global dels darrers 16.000 anys. L'existència dels refugis de vegetació ha estat un clàssic debat sobre la forma de revegetació de les àrees desglaçades o posteriors a les grans crisis climàtiques. És el primer registre pol·línic continuat que assoleix fites cronològiques tan antigues al vessant Espanyol del Sistema Central.
L'estudi posa en relleu una primerenca vegetació en forma de pins dispersos fa 15,6-14,7 mil anys, que canvia a un bosc de bedolls amb pins als 14,7-14,0 mil anys (com els que actualment hi ha als països escandinaus), per passar a una àrida estepa fins als 13,4 mil anys. De nou, la vegetació d'alta muntanya reemplaça a l'estepa per un bosc de pins i vegetació de ribera fins als 12,6 mil anys. Novament, una brusca crisi climàtica fa tornar la vegetació estepària en mig d'un clima fred entre 12,6-11,7 mil anys. Però no és fins a l'entrada de l'Holocè que es recuperen els boscos de pins i bedolls, juntament amb presència de roures al fons de vall (11,7-10,6 mil anys).
Aquest article és fruit de la col·laboració entre la Universitat de Castilla La Mancha que lidera el projecte, el Consejo Superior de Investigaciones Científicas de Madrid, la Fundació Marcel Chevalier, la Universitat d'Alcalà de Henares, la Universitat de Cantabria, la Universitat de Granada i la Complutense de Madrid.