L’evapotranspiració potencial es defineix com la màxima pèrdua teòrica d’aigua en el medi per evaporació directa i transpiració de les plantes, això és, la pèrdua hídrica en el supòsit que puguem subministrar aigua suficient en tot moment a una porció de sòl i a una coberta vegetal que, gràcies a aquesta aportació, ha de beneficiar-se d’un desenvolupament òptim.
L’evapotranspiració potencial és màxima en els deserts càlids i mínima a les latituds altes.
Quatre factors bàsics que intervenen en l’evapotranspiració potencial són la insolació, la temperatura, la velocitat del vent i el dèficit de saturació del vapor d’aigua de l’aire.
La insolació, com més prolongada i més intensa resulta, més incrementa l’evapotranspiració potencial.
L’increment de la temperatura accentua també l’evapotranspiració potencial, per aportació de calor, que facilita la ruptura de la cohesió de les molècules d’aigua perquè puguin escapar, però també perquè a l’aire que progressivament s’escalfa se li fa més difícil d’assolir el punt de saturació. Com que l’aire càlid necessita molt més vapor d’aigua que l’aire fred per assolir una humitat relativa saturant (del 100%), i ja que aquest llindar només s’aconsegueix, per regla general, per mitjà d’un refredament, un guany de temperatura ha de representar ordinàriament un allunyament de la humitat relativa real de l’aire respecte de la humitat de saturació. En conseqüència, i a fi de compensar el dèficit de saturació, amb la calor s’accentua el poder evaporatori de l’aire sobre els cossos.
La velocitat del vent fa augmentar generalment l’evapotranspiració potencial. Aquest fet resulta especialment marcat quan el vent és sec (efectes dessecants de l’aire que es mou ràpid).
El dèficit de saturació del vapor d’aigua és igualment, com hem explicat ara mateix, un factor molt important. En aquest sentit, com més s’allunya la pressió parcial del vapor d’aigua de la pressió de saturació del vapor d’aigua a una determinada temperatura més s’incrementa, amb valors tèrmics positius, la transferència d’aigua de les superfícies líquides vers l’atmosfera.
Fotografia d’en Marcel
Fotografia d’en Marcel Turu
(document creat i pujat a la xarxa el març del 2010)
Joan Estrada
Geògraf i climatòleg