Jordi Deu, Enginyer Agrònom de l'empresa Silvagrina amb més de 30 anys d'experiència en temàtiques d'aigua potable, xarxes de distribució, projectes d'enginyeria (civil, energètica, restauració ambiental, etc.) i agrícola al País.

Fundació:Hola Jordi, com Enginyer Agrònom has de tenir coneixement de les patologies que poden experimentar els conreus i explotacions agrícoles-ramaderes. Entenc doncs que el control de plagues és una qüestió que no és aliena per tu. Veig que ens presentes un treball sobre una qüestió que ens marca molt la vida darrerament. Jo mateix he estat temptat de fer un model de predicció del COVID-19 però he fallat en les prediccions de forma estrepitosa. Veig que el teu model s'ajusta molt. M'ho expliques?

Jordi: Efectivament, a la carrera vaig estudiar patologia vegetal i entomologia agrícola, lo que et dona nocions bàsiques de com es propaguen les malalties i plagues, així com dels mecanismes de control de les mateixes. No obstant, val a dir que els sistemes de propagació de l’inòcul són diferents que pel cas dels animals, per raons obvies de mobilitat.

Resulta que he hagut de fer quarantena per COVID-19, i per curiositat m’he posat a analitzar les equacions diferencials dels models que governen l’epidemiologia humana, no convençut de com als models teòrics i les seves adaptacions se’ls contorsiona per abordar l’anàlisi d’una nova pandèmia de pautes desconegudes (els de referència estan calibrats sobretot per a la grip),llavors, per distracció (sense TV, i en aïllament físic total durant 24 dies), i compte tingut que en la vida professional havia hagut de fer modelitzacions de fenòmens naturals (hidrologia torrencial, hidràulica i climatologia), havent de treballar en context d’informació insuficient, vaig intentar buscar les pautes matemàtiques i estadístiques del comportament de la malaltia (individus susceptibles, infectats, recuperats i difunts). En comprovar que el model semblava ajustar-se relativament be als paràmetres bàsics, posteriorment per qüestions pragmàtiques vaig posar-me a modelitzar els paràmetres d’interès per a la gestió de la pandèmia, com ara les necessitats d’hospitalització i de llits UCI, amb l’interès de que si funcionava acceptablement bé, compartir-ho amb les amistats (alguns que saben que m’agrada barallar-me amb els números m’ho reclamaven...), i oferir-ho a les nostres autoritats sanitàries, per si de cas els podés ésser d’utilitat per a la presa de decisions. Entenent que ells no poden estar pendents de qualsevol il·luminat que afirma haver descobert la sopa d’all, i encara menys en aquesta situació tant estressant que estan assumint estoicament, vaig considerar que per captar l’atenció del Ministeri de Sanitat m’havia d’arriscar a simular al menys 1 setmana per a que podessin valorar si podria tenir utilitat. Els vaig enviar les dades en format taula. Em van contestar que s'ho mirarien.

Fundació:Suposo que encara s'ho estan mirant.

Jordi: Bé després de 9 dies de no dir-me res, i verificar que el grau de previsió era relativament bo, i millor que un dels models de referència per ells conegut, el dels alemanys SIR-X (Institut Robert Koch de Berlín), doncs vaig preparar per a la setmana 16 els gràfics i notes (similars als que s’adjunten a continuació per a la setmana 18), per donar-los-hi a conèixer la comparativa i els resultats addicionals que el model SIR-X no pronostica. A data 30 d’abril, sense haver tingut cap retorn de la seva part, els vaig enviar la previsió per a la setmana 18 (27 abril a 3 de maig), ja que amb la calibració de les dues setmanes anteriors el model s’ajustava encara millor, i di sposava de major validació (estimacions futures en línia amb la variància anterior observada). De totes formes estic a la seva disposició per si els podem ser d'ajuda (parlo en plural perquè m’ha ajudat a preparar la presentació en David Domingo, un company del despatx). Donat que la coincidència entre valors reals i estimats, ha continuat essent bona (excepte per a les hospitalitzacions, en que hem de millorar), els hi tornaré a enviar grafiades amb les dades reals per a que puguin visualitzar més fàcilment quin ha estat el resultat de la previsió. Depèn d'ells que hi continuem treballant amb major o menor intensitat, doncs l'esforç que això implica no es menor.

Fundació:Ja m'ho imagino. Quin mètode has fet servir?

Jordi: És de bojos, ja que utilitzo metodologia semi-artesanal, de la que usem els enginyers quan hem de modelitzar en context d'informació insuficient i a més esbiaixada (que els models epidemiològics tradicionals no poden abordar), partint d’una base de funcions relacionades amb el fenomen en qüestió, buscant tendències i fent aproximacions i més aproximacions d’optimització fins que els valors s'alineen i els errors es minimitzen, però amb tantes variables, a més amb algunes d’elles abstractes, de model de caixa negra, el treball per ajustar-lo és de bojos, ja que quan toques en una banda, es desajusta per l'altra, i apa, torna a començar. El model, per les característiques del fenomen, l'he de recalibrar setmana per setmana, encara que la previsió la puc llençar fins al setembre, però més enllà d'una setmana, amb únicament un parell de validacions (predicció-verificació-recalibració), seria temerari donar valors, entre d’altres motius, perquè a la nostra societat no hi ha hagut experiències prèvies de com es comportarà la població davant de determinades recomanacions fetes per part de les nostres autoritats sanitàries. En definitiva desconeixem totalment quina és la corba d’aprenentatge de les diverses mesures sanitàries implementades, de manera que considero importantíssim estar molt atents durant aquesta primera onada de “contagis-mesures” per poder detectar mitjançant modelització la relació “causa-efecte” atribuïble a les diverses mesures adoptades, per poder així decidir amb major coneixement de causa durant l’evolució de la pandèmia sobre la idoneïtat de relaxar-les, o bé de tornar-les a imposar.

Fundació:Caram, fins Setembre?, tenim entrevista per estona (somriures). Val, ja aniràs actualitzant dades. Que en penses de la reobertura?.

Jordi: Bé, cal aclarir que en ésser un model es pot fer rodar fins quan es vulgui, operativament el vaig preparar fins a finals de setembre, no obstant això, estic detectant que a nivell teòric aquesta primera onada de pandèmia, per al cas d’Andorra, finalitza molt abans. Les actuacions de reobertura que s'estan fent són un escenari desconegut, no hi ha experiència prèvia en el nostre entorn. No podré començar a detectar els canvis de tendència, en el millor dels casos abans d'uns 18 a 20 dies. En aquest context, i respecte de la primera fase de reobertura, que al gràfic d’infectats Actius anomeno “Desconfinament 1”, corresponent a les autoritzacions de les sortides a l’exterior a partir del 16/05/20, de moment no estic detectant cap necessitat d’incorporar variables explicatives ja que no observo canvis de tendència en l’evolució pautada de la pandèmia. El que si que he pogut constatar, a nivell preliminar, és que hi ha hagut una reducció de la taxa d'infecció de l'ordre del 70% amb el confinament a domicili de les famílies, i sobre d'aquesta, el fet de posar a disposició les mascaretes, ha permès reduir encara en un 60% addicional, si bé en aquest cas en 2 etapes, en funció de la disponibilitat de mascaretes. No és una reducció lineal, és en forma discreta, sobre la pendent variable de la funció de base que estima la taxa de nous contagis. Aquest darrer aspecte, al menys per al cas andorrà, posa en entredit, i de forma potent, les recomanacions OMS aplicades a l’inici de la pandèmia, i sostingudes per aquest organisme en base a manca d’evidència científica.Fundació:Et sembla bé que ho difonguem? No creus que aquesta feinada ha de servir també per informar a la població del que li està passant, i que puguin fer les preguntes correctes als seus dirigents?

Jordi: Si, per ésser el màxim d'utilitat a la societat civil, en uns moments en que poder disposar d'informació útil als ens decisoris és crucial, he considerat que la via més pragmàtica és posar-me en contacte directament amb Sanitat. No obstant, també cal considerar que lo més probable és que els tècnics del Ministeri ells tinguin millors models, o que donada la situació de sobresaturació del sistema sanitari, no hagin tingut temps de prestar atenció a l’estudi de prognosi numèric i gràfic que els vaig passar. De fet, ells no tenen perquè justificar-me res a mi. Tampoc els hi vull robar temps insistint, ja que el seu, ara mateix és molt valuós. Dit això, a hores d’ara, i vist que els ajustaments del model i els assajos predictius estan donant resultats acceptables, possiblement hagi arribat ja el moment de posar els resultats d’aquesta primera fase de l’estudi a disposició del públic en general.

Fundació:A veure, tota societat civil madura necessita contrastar la informació, cal però una opinió acreditada per poder opinar. No sempre cal estar vigilant, simplement és exercici d'acompanyament dels esdeveniments, una segona opinió, el d'una veu independent que pugui opinar sense estar vinculat a res. Ara caldrà veure que passa quan s’efectuïn els tests massius. Ens veiem al proper número?

Jordi: Estic d'acord, ens veiem per al proper número, encara que el treball realitzat no el qualificaria com el d’una opinió acreditada, ja que el meu currículum en aquesta matèria és nul. Jo em quedaria amb que és un treball que ha fet un ciutadà per intentar aportar l’únic granet de sorra que podia aportar durant la seva quarantena, mentre d’altres conciutadans han estat lluitant estoicament, posant en risc la seva vida i la dels seus familiars (sanitaris, treballadors dels comerços d’alimentació, de gasolineres, transportistes, repartidors, cossos especials, i servidors públics, entre d’altres), per salvar al nostre poble de la devacle que hauria suposat superar la nostra màxima capacitat d’acollida hospitalària. En aquest sentit, i per posar les coses en context, cal tenir en consideració que els models epidemiològics de detall, compten com a morts segurs tots aquells individus amb estat greu que arriben a l’hospital quan la UCI està saturada, de fet com hem vist que ha estat succeint en algunes grans ciutats en que els han hagut de deixar morir abandonats pels passadissos de l’hospital. Segur que cap d’ells, en el seu pitjor malson, havia somiat que en el “primer món” es podria morir d’aquesta forma tant salvatge. Per contra, si es disposa de recursos UCI suficients, sense sobresaturació, en el cas andorrà, el model detecta que hi acabarà havent al voltant d’un 70% de supervivència dels pacients COVID-19 que entren a la UCI. Res a veure amb el 0% a que abans feia referència.

Fundació:És molt d’agrair que ens hagis facilitat tot aquest treball Jordi. Aquí ho posem en coneixement de tots.