Temps meteorològic i clima a Andorra

Sabíeu que el clima mediterrani s’anomena tècnicament clima subtropical de façana occidental d’un continent? Sabíeu que el clima temperat oceànic també rep el nom de clima marítim de les costes occidentals?

Un dels temes d’avantguarda en la investigació climatològica i oceanogràfica d’avui dia el constitueixen les anomenades teleconnexions (tècnicament designades amb el nom de patrons de variabilitat de baixa freqüència), o lligams entre els comportaments de diferent signe de diferents regions pel que fa a la temperatura de les aigües marines superficials, la circulació atmosfèrica i la trajectòria dels corrents oceànics.

Fa pocs dies vaig tenir l’ocasió de passar, en un viatge de retorn a Andorra des de Torrevieja (Torrevella, a la demarcació d’Alacant), per la vall del Vinalopó, una zona que s’integra, des del punt de vista climàtic, dins l’anomenat sud-est àrid de la península Ibèrica. La inscripció de la vall del Vinalopó en aquest àmbit climàtic queda en bona part justificada pel fet que les mitjanes anuals de la precipitació hi poden baixar fins als 280 mm sense ultrapassar, en els sectors més ben exposats, els 400.

Localització de l’Alt Coserans

L’Alt Coserans és el sector del vessant atlàntic i francès pirenaic constituït per la part alta del riu Salat (afluent de la Garona) i les valls del Garbet i l’Alet (tributàries a la vegada del Salat).

Encara que els termes meteorologia i climatologia sovint es confonen i s’utilitzen d’una manera indistinta, segurament perquè totes dues ciències tenen molts punts en comú i comparteixen un mateix objecte bàsic d’estudi, l’atmosfera, no són en realitat el mateix.

Podem definir el macroclima com el clima que té lloc a gran escala. És el clima de cadascuna de les grans faixes latitudinals associades a bandes de pressió i sistemes de vents dominants que circumden la Terra. Dins aquesta zonació climàtica a escala planetària, parlem, per exemple, del clima de la pluviïsilva equatorial, o faixa climàtica immediata a l’equador, o del clima desèrtic, situat al voltant dels 30 a 35º N i S de latitud, i connectat als grans cinturons subtropicals o tropicals d’alta pressió.

La inestabilitat condicional pot definir-se com la condició d’una partícula d’aire –i per extensió d’un cos d’aire– que si bé en el seu inici no està saturada i mostra una tendència a retornar al nivell de partida, se separa d’aquest nivell un cop assolida una certa altura en la qual experimenta un descens de la seva temperatura segons el gradient adiabàtic de l’aire humit (0,5 ºC per cada 100 metres d’ascens), en haver superat el nivell de condensació (Martín-Vide, 1991).

El massís del Montseny constitueix, probablement, un exemple clar d’òptim pluviomètric combinat d’altitud i distància al mar (Martín-Vide, 1981). A tan sols una trentena de quilòmetres del litoral català, aquesta muntanya de la serralada Prelitoral catalana presenta els seus òptims de pluviositat dins la franja altitudinal compresa entre els 1.000 i 1.200 metres corresponents al vessant marítim –el vessant que mira a la Mediterrània.

La condensació del vapor d’aigua atmosfèric provoca la formació d’un nombre molt important de gotetes molt fines d’aigua (aproximadament 500 per centímetre cúbic d’aire condensat).

Hi ha diversos índexs per expressar la quantitat de vapor d’aigua continguda en l’aire. Són els següents: humitat absoluta, humitat específica, raó de mescla, punt de rosada, punt de condensació, pressió parcial del vapor d’aigua i humitat relativa.

Hom els pot confondre, però el punt de rosada i el punt de condensació no representen el mateix. .

L’efecte föhn és un fenomen característic dels indrets on hi ha muntanyes.